L’ale del bit
Un dispositiu interactiu de Carlus Camps i Torner
Un taller / trobada d’artistes des del 18 al 21+22 juliol a la Nau Côclea
Definició
La respiració de l’usuari mou el fluxe de bits de la imatge en pantalla
L’alè del bit neix amb la voluntat de fer coincidir 3 conceptes:
Joc: moure la imatge en pantalla amb el flux de la respiració
Salut: a més oxigenació, menys oxidació i millor circulació dels fluids corporals
Tecnologia: conseguir controla el flux de bits des dels recursos corporals
Funcionament
- la persona, l’usuari pren una faixa de lona que està inflada, se l’ajusta embolicant-se-la
una mica per sota de les costelles i la subjecta amb els velcros. - inspira i apareix la imatge en pantalla
- la inspiració, mou la imatge en pantalla seguint el sentit del play ( > )
L’expiració mou la imatge en el sentit invers al del play (< )
l’apnea manca d’acció en la respiració provoca la pausa en la imatge ( > < ) - Les produccions videogràfiques es caracteritzen per tenir una durada breu, d’un minut,
60 segons, un cicle en el ritme de la respiració.
Les imatges elaborades per introduir en el dispositiu son guionitzades i produïdes en base
a dos conceptes essencials: 1. el pas el temps 2. la construcció * desconstrucció - L’usuari es veu abocat a un repte del més íntim, personal i intransferible, fer valer el seu sistema corporal, dirigit per la respiració, per moure la imatge. L’usuari tendeix a accelerar la respiració. Li costa fer arribar el vídeo a la fi del seu recorregut L’usuari necessita començar a treure recursos extres per superar el límit de la respiració instal·lada en el ritme del que és quotidià. Una vegada arribat a la fi del >, l’usuari juga a construir i desconstruir el trajecte recorregut: > ( > < ) <><>> ( > < ) <<, encara que un excés d’expiració el porta a tornar a l’inici. L’aturada que suposa la parada a l’inici; l’usuari s’adona que una mena de principi de mareig s’ha instal·lat en el sistema corporal, però ara amb el sistema escalfat serà més assumible «donar > > ( > < ) < <» impuls, ritme al flux d’imatges que mou, respirant. Una relació breu però intensa.
- La repercussió física és, en un primer moment, una hiperventilació, un excés d’oxigenació, però com la respiració ràpida és feble, no deixa l’usuari arribar a la fi del >. El sistema corporal necessita baixar el diafragma i omplir no només el tòrax, sinó tot el sistema, des de les lumbars. L’usuari trobar el máxin de recursos, necessita ser conscient de la seva respiració
En resum, tenim un dispositiu que funcionar; un a un, un dispositiu un usuari. Una
interactivitat adequada per fomentar el coneixement i l’ús de la respiració conscient,
propòsit i motiu de L’alè del bit.